miércoles, 28 de noviembre de 2007

Les sentinelles de l'iroise



10 comentarios:

Mondo Gitane dijo...

Mola, su blos. Bastante.

miquel dijo...

Aprofito el blog no per saludar a la familia sino per desitjar-te un any nou ple de somnis i ganes per aconseguir-los. Feliç 2008.

Un petó i una forta abraçada.

maratonman dijo...

Hola, he creado un blog llamado maratonman34, seguro te enganchara, ya me dirás....

Feliz 2008, que todos tus sueños se hagan realidad.

Un saludo.

maratonman34

maratonman dijo...

Gracias por tu comentario,pero son marcas que me gustaria hacer y que no he realizado aun y no se tampoco si algun dia saldran,muchas gracias...

JLAS dijo...

Rivendel,
vinc de veure el teu comentari en el meu blog, com has pogut veure és força "soso" , jo ja m'havia passejat per aquest el teu blog, però com a bon tímid, tot i que no ho sembli , no m'havia atrevit a fer-te cap comentari, ja que hi sóc dir-te que es bastant mes "xulo" que el meu i molt més poètic.
Espero que haviat ens tornem a retrobar amb un d'aquest entrenaments tant divertits que feu.

JLAS dijo...

Ah! m'oblidava també es cert que el tens una mica abandonat el teu blog.

Santi Palillo dijo...

MariPau ¿no ibas a reactivar el blog?, anímate mujer que lo pasábamos muy bien viniendo aquí.

Natxo Rovira dijo...

Hola Mari Pau,
Acabo de rebre el teu comentari al bloc del David, i m'has fet emocionar molt, cosa que t'agraeixo profundament, i et dono les gràcies per haver-te decidit, per les teves paraules, per seguir en el teu record, d'aquesta manera sento que el David segueix ben viu.
M'ha causat impacte allò de "només et mirava". Ets la primera persona que m'ho diu, i és veritat, continuament em sento molt observat. I de vegades em fa sentir malament. Entenc que alguns no poden suoerar les seves pors, altres busquen deseperadament comprovar si un fet així et pot permetre seguir vivint, i molts simplement no saben que dir, no gosen parlar. En fi, m'has fet pensar. De veritat, pensa que m'has fet feliç una estona. Què més puc demanar...

Jo no sabia que tenies un blog. I què maco. Veig que el tens una mica aturat, però hi he trobat molta bellesa. Compartim el nostre amor per l'atletisme popular. I ara veig que altres coses...
Un dels llocs emblemàtics en la meva vida és el riu Dordogne. Allà he enata diverses vegades, estoc d'acord que és "la rivière la plus belle de la France" com diuen els francessos. Allà tincs records molt emotius amb el David.

Tens un bonic espai, Rivendel, veig que t'agraden els fars, és molt poètic el seu simbolisme. M'evoquen solitud, dignitat, fortalesa, melangia.

Molt xulo aquest relat del Médoc, m'ha enganxat. Un dia intentaré reenganxar-me a MH i m'ho expliques amb detall.

Un petó.... i gràcies per visitar l'espai del david

rivendel dijo...

Mondogitane, muito obrigado por a tua visita

Miquel, entro de tanta veure el teu blog i m'agradaria veure'l amb els teus pensaments altre cop, jo de moment he començat a treure lapols

Maratonman, gracias por darme a conocer tu blog, lo visito amenudo.

Jlas, encara recordo quan vas venir a felicitar-me a l'arribada de la marató de BCN, em va arribar al cor, moltissimes gràcies.
Santi Palillo, Santi estoy en ello, de momento le he sacado las telarañas y le he puesto musiquiqui, para mí es un honor y una vergüenza tener a tan ilustres lectores a la espera.no me demoro más.

Natxo Rovira, Gràcies per entrar al meu blog, va ser una sorpresa inesperada y molt i molt motivadora, no saps quan. Faré el possible perque em visitis mes.

Santi Palillo dijo...

MariPau, MariPau, aunque no publiques merece la pena venir a releer lo que publicaste, el día que publiques... ;-)

/* google Analytics */ /* End Google Analytics*/