miércoles, 28 de noviembre de 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
- rivendel
- Algo de faros y algo de todo
Seguidores
Escoge tu mismo la música que te acompañe en la lectura, o hazme una propuesta......
Histórias recientes
- El Rey y la Reina del Mèdoc
- La Ensenada de los Mosquitos
- La herencia luminosa
- Piece by Piece
- Los pequeños Svjetionik
- Faros nevados
- Muros de arena
- Treinta metros de furia
- Sector rojo
- Sirenas en la niebla
- Un millónn de candelas
- Deslizando en Mercurio
- Pulir la lente
- Tomar las hierbas
- Hay que ser de un amanera especial
Faros y fareros
- Lighthouses of Portugal
- Alhi ha terra!
- farois de Portugal
- Fareando
- Faros de Sri Lanka
- Faros de EEUU
- Faros de croacia
- Alojamiento en faros croatas
- Fotos de faros del mundo
- Faros bajo la nieve
- Faros de Carolina del Norte
- Faros de la Columbia Británica
- Faros de Australia
- Faros de Nueva Escocia
- Scottish Lighthouses
- Farosdelmundo
Archivo de histórias
- noviembre 2008 (2)
- noviembre 2007 (1)
- septiembre 2007 (2)
- julio 2007 (2)
- abril 2007 (1)
- marzo 2007 (2)
- febrero 2007 (2)
- enero 2007 (6)
10 comentarios:
Mola, su blos. Bastante.
Aprofito el blog no per saludar a la familia sino per desitjar-te un any nou ple de somnis i ganes per aconseguir-los. Feliç 2008.
Un petó i una forta abraçada.
Hola, he creado un blog llamado maratonman34, seguro te enganchara, ya me dirás....
Feliz 2008, que todos tus sueños se hagan realidad.
Un saludo.
maratonman34
Gracias por tu comentario,pero son marcas que me gustaria hacer y que no he realizado aun y no se tampoco si algun dia saldran,muchas gracias...
Rivendel,
vinc de veure el teu comentari en el meu blog, com has pogut veure és força "soso" , jo ja m'havia passejat per aquest el teu blog, però com a bon tímid, tot i que no ho sembli , no m'havia atrevit a fer-te cap comentari, ja que hi sóc dir-te que es bastant mes "xulo" que el meu i molt més poètic.
Espero que haviat ens tornem a retrobar amb un d'aquest entrenaments tant divertits que feu.
Ah! m'oblidava també es cert que el tens una mica abandonat el teu blog.
MariPau ¿no ibas a reactivar el blog?, anímate mujer que lo pasábamos muy bien viniendo aquí.
Hola Mari Pau,
Acabo de rebre el teu comentari al bloc del David, i m'has fet emocionar molt, cosa que t'agraeixo profundament, i et dono les gràcies per haver-te decidit, per les teves paraules, per seguir en el teu record, d'aquesta manera sento que el David segueix ben viu.
M'ha causat impacte allò de "només et mirava". Ets la primera persona que m'ho diu, i és veritat, continuament em sento molt observat. I de vegades em fa sentir malament. Entenc que alguns no poden suoerar les seves pors, altres busquen deseperadament comprovar si un fet així et pot permetre seguir vivint, i molts simplement no saben que dir, no gosen parlar. En fi, m'has fet pensar. De veritat, pensa que m'has fet feliç una estona. Què més puc demanar...
Jo no sabia que tenies un blog. I què maco. Veig que el tens una mica aturat, però hi he trobat molta bellesa. Compartim el nostre amor per l'atletisme popular. I ara veig que altres coses...
Un dels llocs emblemàtics en la meva vida és el riu Dordogne. Allà he enata diverses vegades, estoc d'acord que és "la rivière la plus belle de la France" com diuen els francessos. Allà tincs records molt emotius amb el David.
Tens un bonic espai, Rivendel, veig que t'agraden els fars, és molt poètic el seu simbolisme. M'evoquen solitud, dignitat, fortalesa, melangia.
Molt xulo aquest relat del Médoc, m'ha enganxat. Un dia intentaré reenganxar-me a MH i m'ho expliques amb detall.
Un petó.... i gràcies per visitar l'espai del david
Mondogitane, muito obrigado por a tua visita
Miquel, entro de tanta veure el teu blog i m'agradaria veure'l amb els teus pensaments altre cop, jo de moment he començat a treure lapols
Maratonman, gracias por darme a conocer tu blog, lo visito amenudo.
Jlas, encara recordo quan vas venir a felicitar-me a l'arribada de la marató de BCN, em va arribar al cor, moltissimes gràcies.
Santi Palillo, Santi estoy en ello, de momento le he sacado las telarañas y le he puesto musiquiqui, para mí es un honor y una vergüenza tener a tan ilustres lectores a la espera.no me demoro más.
Natxo Rovira, Gràcies per entrar al meu blog, va ser una sorpresa inesperada y molt i molt motivadora, no saps quan. Faré el possible perque em visitis mes.
MariPau, MariPau, aunque no publiques merece la pena venir a releer lo que publicaste, el día que publiques... ;-)
Publicar un comentario